Viure com una vídua casada per pèrdua d’intimitat

Autora: Louise Ward
Data De La Creació: 3 Febrer 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
Viure com una vídua casada per pèrdua d’intimitat - Psicologia
Viure com una vídua casada per pèrdua d’intimitat - Psicologia

Content


Sense intimitat, el matrimoni es torna miserable, el sexe esdevé egoista i el llit es contamina. Massa matrimonis s’han desintegrat en relacions sense intimitat ni amor. Encara juguen el paper, fan la seva responsabilitat, continuen amb el seu compromís; però, com hem dit anteriorment, Déu vol més i les nostres relacions mereixen més.

Apocalipsi 2: 2–4 (RVK) Conec les teves obres, el teu treball i la teva paciència, i com no pots suportar els malvats; ells, mentiders ,: i heu suportat i teniu paciència, i pel meu nom heu treballat i no us heu desmaiat. Tanmateix, tinc una mica contra tu perquè has deixat el teu primer amor.

Deixar el nostre primer amor significa que ja no tenim l’amor veritable ni el millor amor en les nostres relacions. Estem passant pels moviments de l’amor, però ens falten les emocions de l’amor. Les nostres relacions i matrimonis, en molts casos, han perdut la intimitat.


La pèrdua general d’intimitat i amor ha tingut un efecte perjudicial per a la nostra societat.

Els nostres cònjuges se senten desconeguts i desconnectats

  • Gènesi 29:31 (RVM) I quan el Senyor va veure que Lea era odiada, li va obrir l’úter; però Raquel era estèril.
  • Leah està casada, però no sent cap amor ni connexió amb el seu marit

Els nostres fills se senten desconeguts i desconnectats

  • Colossians 3:21 (RVM) Pares, no provoqueu ràbia als vostres fills, perquè no es desanimin.
  • Efesians 6: 4 (RVC) I, pares, no provoqueu la ira dels vostres fills, sinó que els educeu en la cura i l’advertència del Senyor.
  • Quan els pares no proporcionen intimitat als seus fills, s’enfaden i es comporten en un comportament equivocat.

La nostra família se sent desestimada i desconnectada

  • 1 Corinthians 3: 3 (RVR) Perquè sou encara carnals; perquè, si bé hi ha entre vosaltres enveja, conflictes i divisions, no sou carnals i camineu com els homes?
  • Romans 16:17 (RV) Ara us prego, germans, que marqueu els que causen divisions i ofenses contràries a la doctrina que heu après; i evitar-los.
  • Ens reunim a les nostres feines, esglésies i altres llocs, però no ens sentim estimats ni connectats.

Així, ens hem convertit en una societat de vídues casades i orfes de pares. Estem casats, però vivim com si no ho estiguéssim. Tenim pares naturals i espirituals, però existim com si no ho féssim. Veiem el fenomen a les escriptures al segon llibre de Samuel.


2 Samuel 20: 3 (RVM) David va arribar a casa seva a Jerusalem; i el rei va agafar les deu dones de les seves concubines, que havia deixat per guardar la casa, i les va posar a la guàrdia i les va donar menjar, però no hi va entrar. Així, foren tancats fins al dia de la seva mort, vivint en viduïtat.

Quan el matrimoni no es consuma

David va prendre a aquestes dones com a concubines o esposes, les va tractar com a esposes, les va proporcionar com a esposes, però mai no els va donar intimitat. I així van viure com si haguessin perdut el seu marit tot i que encara era viu. Vegem aquest fragment de nou a la Traducció nova viva.

2 Samuel 20: 3 (NLT) Quan David va arribar al seu palau de Jerusalem, va agafar les deu concubines que li quedaven per tenir cura del palau i les va deixar aïllades. Les seves necessitats eren cobertes, però ell ja no dormia amb elles. Així, cadascun d’ells va viure com una vídua fins que va morir.


Els escriptors jueus diuen que a les reines vídues dels monarques hebreus no se'ls va permetre casar-se de nou, sinó que es van veure obligades a passar la resta de la seva vida en estricte aïllament. David va tractar els seus concubins de la mateixa manera després de la indignació que Absalom els va cometre. No estaven divorciats, perquè eren innocents, però ja no eren reconeguts públicament com les seves dones.

Aquestes dones vivien casades, però sense cap intimitat del seu marit. Eren finestres casades.

Al capítol 29, veiem una altra vídua casada. En aquest cas, tot i que mantenia relacions sexuals (perquè seguia quedant embarassada), no obstant això, era vídua casada perquè no era estimada i no tenia connexió amb el seu marit. Anem a veure la història de Jacob i Lea.

Quan la dona se sent estimada i desconnectada

Gènesi 29: 31-35 (NLT) 31 Quan el Senyor va veure que Lea no era estimada, li va permetre tenir fills, però Raquel no va poder concebre. 32 Llavors Lea es va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Li va posar el nom de Ruben, perquè va dir: "El Senyor ha notat la meva misèria i ara el meu marit m'estimarà". 33 Aviat es va tornar a quedar embarassada i va donar a llum un altre fill. El va anomenar Simeó, perquè va dir: "El Senyor va escoltar que no era estimat i m'ha donat un altre fill". 34 Després es va quedar embarassada per tercera vegada i va donar a llum un altre fill. Es deia Levi, perquè ella deia: "Segur que aquesta vegada el meu marit sentirà afecte per mi, ja que li he donat tres fills".

Una vegada més Leah es va quedar embarassada i va donar a llum un altre fill. Li va posar el nom de Judà, perquè deia: "Ara lloaré el Senyor!" I després va deixar de tenir fills.

Ara bé, tot i que aquesta és una història poderosa del que hem de fer i no hem de fer quan no som estimats, no descarta el fet que estar casat i no estimat sigui un lloc molt dolorós per estar.

Leah estava casada i no estimada pel seu marit (el KJV de la Bíblia diu que era odiada). Tot i que no tenia res a veure amb la situació en què es trobava, va haver de viure-hi. Jacob estava enamorat de la seva germana Rachael i va ser enganyat per casar-se amb ella. Com a resultat, la va odiar.

Ara Déu li obre l’úter i li permet tenir quatre fills. Això ens demostra que fins i tot fa quatre mil anys, les parelles casades tenien relacions sexuals sense intimitat. Era una finestra casada. És possible que tingués relacions sexuals, però no rebia intimitat.

Leah mai va aconseguir que el seu marit l’estimés, i això és un testimoni d’acostar-se a Déu com ella, aprenent que Ell l’estimava sempre. Dit això, no volem que el nostre cònjuge visqui tota la vida en matrimoni, sinó que ens sentim vídues. Casat, potser fins i tot tenint relacions sexuals, però sentint-se desconnectat i estimat.